El Montseny és un massís que forma part de la Serralada Prelitoral. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de Les Guilleries per una fractura. Els seus cims més alts són el Turó de l'Home (1.706,7 m), les Agudes (1.703,0 m) i el Matagalls (1.697,9 m)[1].
Gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l’any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des de 1977 i per la Diputació de Girona des de l'any 1978. També des de l'any 1978 és Reserva de la Biosfera de la UNESCO.
Al cim del Turó de l'Home hi ha un observatori meteorològic que data de l'any 1932.
Gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l’any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des de 1977 i per la Diputació de Girona des de l'any 1978. També des de l'any 1978 és Reserva de la Biosfera de la UNESCO.
Al cim del Turó de l'Home hi ha un observatori meteorològic que data de l'any 1932.
Ecologia
Degut a les especials condicions microclimàtiques causades pel relleu, al Montseny hi trobem una barreja d'ambients mediterranis (com per exemple els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Turó de l'Home). Això permet que moltes espècies centreuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva àrea de distribució (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparició d'endemismes singulars, com ara el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segimón (Saxífraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries.
La presència de l’home
La presència de l’home ha sigut un dels factors que més ha influït en el paisatge del Montseny. Al llarg dels anys la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural, com per exemple, fent de pastors; treballant la terra com a pagesos; aprofitant els recursos del bosc (extracció de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig, etc.); i traient profit de la neu i el glaç, en les parts altes del massís, per a la seva comercialització, entre d’altres activitats.
Un dels testimonis evidents de la presencia de l’home al Montseny són les esglésies i ermites que hi ha repartides per tot el massís. Entre aquestes cal destacar les esglésies romàniques, i santuaris.
La presència de l’home ha sigut un dels factors que més ha influït en el paisatge del Montseny. Al llarg dels anys la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural, com per exemple, fent de pastors; treballant la terra com a pagesos; aprofitant els recursos del bosc (extracció de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig, etc.); i traient profit de la neu i el glaç, en les parts altes del massís, per a la seva comercialització, entre d’altres activitats.
Un dels testimonis evidents de la presencia de l’home al Montseny són les esglésies i ermites que hi ha repartides per tot el massís. Entre aquestes cal destacar les esglésies romàniques, i santuaris.
L’habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb més història, que avui encara perviuen, es remunten del segle XII al segle XVIII. Aquestes són construccions que consistien, generalment, de tres plantes, les quals incloïen l’habitatge i golfes. En alguns casos, els corrals es trobaven a la planta baixa, i l’escalfor del bestiar era aprofitada per escalfar els dormitoris a sobre d’aquests. La masia era l’unitat familiar, en la que el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i les nits vora al foc a terra era quan les cançons i les rondalles es transmetien a les noves generacions.
De vegades, les masies es convertien en improvisats hostals que acollien a la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, gaudir de la natura i fer salut.
La varietat de paisatges i riquesa humana i ecològica va incitar als primers excursionistes a pujar al Montseny, però va ser sobretot amb l’arribada del ferrocarril als pobles de l’entorn, quan es va incrementar el nombre de visitants al Montseny, per a realitzar excursions per els seus cims i l’hivern per practicar-hi esports sobre la neu.
Els paisatges i racons naturals del Montseny, al igual que la seva gent, oficis, tradicions, rondalles i cançons, han estat font d’inspiració per a molts artistes, pintors, escriptors, poetes, músics, i científics, sobretot des de finals del segle XIX.
Entre aquests intel·lectuals podem destacar els noms de: Joan Maragall, Jaume Bofill i Mates, Lluís Millet, Santiago Rusiñol, Josep Pijoan, Amadeu Vives i Lluís Via i Pagès.
